Florència, segle XVI. El pintor Pontormo apareix assassinat. Al seu taller s?hi troba un quadre obscè que representa Maria de Mèdici, filla del duc de Florència. Vasari, la mà dreta del duc, dirigeix la investigació. ¿Qui és l?assassí i qui va fer el quadre? ¿Quin ha estat el mòbil de l?assassinat i d?aquest delicte de lesa majestat?
Vasari recorre al vell Miquel Àngel, exiliat a Roma, perquè l?ajudi a distància. La situació exigeix discreció, lleialtat, sensibilitat artística i perspicàcia política. Europa és un polvorí i Itàlia, el camp de batalla de les dues grans potències, França i Espanya. El duc de Florència, Cosme de Mèdici, s?enfronta a la cobdícia de la seva cosina Caterina, reina de França, aliada amb el seu vell enemic Piero Strozzi. Els convents de la ciutat vessen de nostàlgics de Savonarola, mentre a Roma el papa condemna la nuesa de la Capella Sixtina.
"Perspectives" és una novel·la detectivesca i històrica de ritme trepidant, plena d?intrigues i girs argumentals. Des del preparador de colors fins a la reina de França, passant pels millors pintors, escultors i arquitectes, cadascú juga la seva carta. Tots són sospitosos. Una història emocionant i virtuosa: Binet en la seva màxima esplendor.
Laurent Binet (París, 1972) és professor a la Universitat de París III. Entre altres obres, és autor de quatre novel·les: "HHhH" (Premi Goncourt a la primera novel·la 2010), publicada en més de trenta-cinc països i elogiada per autors de la talla de Claude Lanzmann i Bret Easton Ellis; "La setena funció del llenguatge" (Premi de Novel·la FNAC 2015 i Premi Interallié 2015); "Civilitzacions" (Gran Premi de Novel·la de l?Acadèmia Francesa 2019), i l?obra que teniu a les mans, "Perspectives", totes publicades a Edicions de 1984.

Aquesta magistral col·lecció de quaranta-dos contes, escollits i agrupats pel mateix Faulkner, reprèn ambients i temes emblemàtics ?racisme, violència, adulteri, fatalitat, grandesa i immensa estultícia del gènere humà? i els porta més enllà: més enllà del Sud, de la consciència, de la vida, de l?heterosexualitat. Relats gòtics, tràgics, brutals, delicats i commovedors s?alternen amb episodis inesperadament hilarants, tots teixits amb una inventiva desbocada, imatges de tall poètic esmolat i una audàcia i llibertat narratives en el seu punt àlgid. Des del mític comtat de Yoknapatawpha fins a la França de la Primera Guerra Mundial, passant per Beverly Hills i el purgatori, la ploma de Faulkner evoca els estrats profunds de la història i la llegenda.
Guardonat amb el National Book Award el 1951, el volum que teniu a les mans és la millor oportunitat per descobrir l?univers d?aquest mestre indiscutible de la literatura moderna nord-americana.
William Faulkner va néixer a New Albany, Mississipí, el 25 de setembre de 1897. Va publicar el primer recull de poemes, "The Marble Faun" («El faune de marbre»), l?any 1924 i, al cap de dos anys, la seva primera novel·la, "Soldier?s Pay" («La paga del soldat»). El 1949, després d?haver escrit obres com ara "Absalom, Absalom!", "Mentre em moria", "Llum d?agost" o "Les palmeres salvatges", va ser guardonat amb el Premi Nobel de Literatura. Uns quants anys més tard, va publicar la trilogia dels Snopes ?composta per "El llogaret", "La ciutat" i "La mansió"?, traduïda per primer cop al català en aquesta mateixa col·lecció. També va obtenir el Premi Pulitzer per "A Fable" («Una faula», 1954) i "The Reivers" («Els lladregots», 1962). Va morir el 6 de juliol de 1962 a Byhalia, Mississipí.

¿Com conservar el seny en un món que ha descarrilat? "El dia de l?alliberament" ens parla de gent corrent i dels seus intents de fer front a la bogeria quotidiana. Saunders torna amb un recull de relats magistral que explora el poder, l?ètica i la justícia i arriba al cor mateix del que significa viure en comunitat. Amb la seva prosa característica, recargoladament divertida, sense sentimentalismes i d?una finor exquisida, l?autor continua desafiant-nos i sorprenent-nos amb històries ressonants i prismàtiques que abracen l?alegria i la desesperació, la revolució i l?opressió, la fantasia estranya i la realitat brutal.
Aquests nou relats subversius i profunds s?uneixen en un al·legat a favor de veure el món amb la mateixa generositat i atenció lúcida que l?autor, fins i tot en les circumstàncies més absurdes. Un recull que confirma amb escreix la seva condició de mestre del relat curt.
George Saunders va néixer a Amarillo, Texas, l?any 1958. És professor d?escriptura creativa a la Universitat de Syracuse i escriu per a la The New Yorker i per a altres revistes de prestigi. És autor de diversos llibres, entre els quals destaquen els reculls de relats "Secessiolàndia pel pedregar", "Pastoràlia" i "Deu de desembre", obra finalista del National Book Award 2013. La qualitat de la seva literatura és reconeguda internacionalment i ha rebut diversos guardons de prestigi, com ara els premis PEN/Malamud 2013 i Man Booker 2017, que va obtenir per "Lincoln al bardo". Les quatre obres esmentades han estat publicades per Edicions de 1984 en aquesta mateixa col·lecció.

Tres germanes i un germà tornen a l?antiga casa dels avis per passar-hi les últimes vacances d?estiu. Hi porten els fills, una nova dona i el fill d?una exparella. Al llarg de tres setmanes, els records del passat i de la infantesa ressorgeixen i les tensions augmenten i es barregen amb l?aire càlid i dens del paisatge idíl·lic d?un poblet anglès. Una forma de vida arriba a la seva fi inevitable: una pèrdua i una alliberació.
Hadley construeix una novel·la magnífica en què les particularitats dels vincles familiars, les seves crisis i alegries, cobren protagonisme i ens mostren que el passat sempre forma part de nosaltres.
Tessa Hadley (Bristol, 1956) es va llicenciar en Filologia Anglesa a la Universitat de Cambridge. El 1993 va fer un màster en Escriptura Creativa i al cap de cinc anys es va doctorar. Autora de vuit novel·les i quatre llibres de relats, no va publicar la seva primera novel·la fins als quaranta-sis anys i, des de llavors, la seva reputació literària no ha parat de créixer. Entre altres premis, ha estat guardonada amb el Premi Windham Campbell per "Clever Girl" (2013) i "El passat" (2016). A Edicions de 1984, també hem publicat les seves novel·les "Cap al tard" i "Amor lliure". Actualment viu a Cardiff i ensenya Literatura i Escriptura Creativa a la Universitat de Bath Spa.

Al llarg d?un estiu, a Sant Feliu de Guíxols, la Teresa Garriga i els seus dos fills, la Magda i l?Oriol, constaten dues fatalitats: que la por que alguna cosa s?esdevingui és més insuportable que l?esdeveniment mateix i que l?ànsia d?una herència pot distorsionar el caràcter d?una família. De manera tan inesperada com natural, l?absoluta falta de nervi del pare, l?Artur, ha conduït els Calvet a la pèrdua de la solidesa i l?esplendor d?antany. Encara queden, però, algunes engrunes de patrimoni, i tots els possibles hereus, àvidament sords i estentòriament muts els uns amb els altres, calculen, tramen, conspiren, menteixen i es desesperen per obtenir el que cadascú creu merèixer en exclusiva. Tothom ignora, però, que els enigmes del seu destí estan ?gairebé al complet? en el que ja han viscut.
A "Una novel·la comercial", àgil, malvada i molt feroç, el sentit de la vida familiar adquireix el tint d?una gegantesca extravagància grotesca; la placidesa quotidiana d?un estiu a Sant Feliu de Guíxols s?emplena de tensions hostils, fragilitats i inconseqüències; i algun personatge secundari, com si temés el ràpid empitjorament de les relacions entre els membres de la família Calvet, entossudits a vendre?s l?ànima, hipotecar el cor i empenyorar el cos, sembla disposat a usurpar-los el rol de protagonistes.
Ponç Puigdevall (1963) ha publicat tres llibres de relats: "Un silenci sec" (1992), "Era un secret" (1998) i "L?atzar favorable" (2012); tres novel·les: "Un dia tranquil" (2010), "D?incògnit" (2016) i "Il·lusions elementals" (2017), i dos llibres sobre llibres: "Els convidats de pedra" (2015) i "Jardins secrets" (2022). En l?actualitat escriu al "Quadern" d?"El País" i a la revista "política&prosa".

El març de 2020, en William, l?exmarit de la Lucy, li demana que deixi Nova York i se?n vagi amb ell a una casa que ha llogat a la costa de Maine. Ella hi accedeix a contracor i marxa pensant que tornarà al cap d?una o dues setmanes. Però les setmanes es converteixen en mesos, i només queden la Lucy, en William i el seu complex passat junts en una caseta arran de mar.
Farcida d?emoció i empatia, La Lucy a la vora del mar evoca la fragilitat i les lluites que comporta l?aïllament, així com les possibilitats que poden inspirar els dies llargs i tranquils. Al centre d?aquesta novel·la commovedora hi trobem les profundes connexions humanes que ens sostenen, fins i tot quan el món sembla que s?ensorri.
Elizabeth Strout va néixer a Portland, Maine, l?any 1956. És autora de diverses novel·les, entre les quals destaquen Em dic Lucy Barton, Tot és possible, Els germans Burgess, Olive Kitteridge (Premi Pulitzer 2009 i Premi Llibreter 2010), Llum de febrer i Ai, William!, totes sis publicades per Edicions de 1984. Els seus relats curts han estat publicats a nombroses revistes de prestigi, com ara el New Yorker i el New York Times.

«Hi ha llibres curiosos, hi ha llibres necessaris i hi ha llibres brillants. Però no n?hi ha gaires que siguin totes tres coses alhora. I que, a més, estiguin tan ben filats com aquest espècimen curiosíssim, un petaner fill de l?assaig i la narrativa que és la carta de presentació d?un autor ?o fins i tot d?un intel·lectual? hàbil i atrevit.» (Marina Espasa)
«Un exercici literari de primer ordre.» (Jordi Puntí)
«La prosa cancelleresca de Garrigasait, clarivident i clara, plàstica i elàstica, fa discórrer les raons sense esforç: com l?anguila dins l?aigua.» (Maria Cabrera)
«El llibre és una festa per a l?intel·lecte i demostra que l?assaig pot ser perfectament una obra d?art.» (Sam Abrams)
El primer assaig de Raül Garrigasait, publicat inicialment el 2012, ara en una nova edició.
Raül Garrigasait (Solsona, 1979) va estudiar música i llengües antigues i escriu assaig i narrativa. El 2017 va publicar la novel·la Els estranys, que va ser distingida amb el Premi Llibreter, el Premi Òmnium a la Millor Novel·la en Llengua Catalana de l?Any i el Premi Setè Cel. Després ha publicat els assajos El fugitiu que no se?n va, Els fundadors, La ira i País barroc. Amb un peu en el món de la reflexió abstracta i l?altre en el gust d?explicar històries, ha anat aprofitant elements d?una llarga tradició per interrogar-se sobre els ídols i els malestars de la modernitat.

L?aclamat pintor J?ji Yuasa, després de viure diversos anys a París, torna al Japó amb la dona i el fill. Un cop a Tòquio, comença a rebre cartes d?amor d?una jove admiradora que l?acaben arrossegant cap a una espiral d?aventures amoroses, dependències i venjances. En aquesta novel·la, considerada una de les històries d?amor més memorables de la literatura japonesa contemporània, Chiyo Uno explora la follia de la passió humana i reivindica el paper de la dona en una societat encara aferrada a les antigues tradicions. Entre el vodevil i la tragèdia, Una confessió amorosa ens revela com la vida pot ser destruïda pels impulsos de l?amor.
Nascuda a Kawanishi (Iwakuni) l?any 1897, Chiyo Uno és una de les grans dames de les lletres japoneses. Als anys vint, es va traslladar a Tòquio, on va començar una llarga carrera com a escriptora i va adoptar l?estil i els costums de les anomenades mo-ga (abreviació de modern girl). La seva vida personal, i especialment les seves tumultuoses relacions amb els homes, van alimentar en gran part la seva escriptura. La literatura d?Uno va aconseguir un públic fidel, sobretot entre les lectores de la segona meitat del segle xx, que trobaven una sensació d?alliberament en les seves històries d?amors escandalosos narrades amb una prosa subtil, precisa i elegant. Chiyo Uno, considerada una pionera del moviment feminista al Japó, va morir el 1996, després d?haver rebut diversos reconeixements oficials, entre els quals la Medalla del Mèrit Cultural atorgada per l?emperador.

Eixuta, rondinaire i franca, i, malgrat tot, ha captivat els lectors d?arreu del món. Amb els anys, ¿s?ha endolcit l?Olive Kitteridge? Doncs encara té aquell caràcter feréstec i continua dient clarament el que pensa, però, a mesura que s?ha apropat a la vellesa, la vida li ha canviat. Quan menys s?ho espera, troba un últim company de viatge, al costat del qual seguim els seus intents d?entendre?s a si mateixa, la nova situació que viu i les persones que l?envolten.
Amb perspicàcia i empatia, Elizabeth Strout dona veu a un personatge únic que ens parla de la vida quotidiana de Crosby, el petit poble costaner de Maine on sembla que no passi mai res, tot teixint personatges delicats i complexos, però excepcionalment propers, les vides dels quals contenen un món sencer. Llum de febrer és una novel·la profundament commovedora sobre l?amor, la pèrdua, el penediment, les complexitats del matrimoni i el pas del temps.
Elizabeth Strout va néixer a Portland, Maine, l?any 1956. És autora de diverses novel·les, entre les quals destaquen Em dic Lucy Barton, Tot és possible, Els germans Burgess i Olive Kitteridge, aquesta última guardonada amb el Premi Pulitzer 2009 i el Premi Llibreter 2010, i totes quatre publicades per Edicions de 1984. Els seus relats curts han estat publicats a nombroses revistes de prestigi, com ara el New Yorker i el New York Times.

El Caire, 25 de gener de 2011, desenes de milers de manifestants es rebel·len contra Mubarak i ocupen la plaça Tahrir. Alaa Al Aswani, autor del best-seller internacional L?edifici Iaqubian, torna amb una magnífica novel·la coral que rememora la revolta d?aquells dies. Mentre la mobilització popular es troba en el seu punt àlgid, l?Asma i en Mazen viuen el naixement del seu amor envoltats d?una immensa multitud. També hi ha en Khàled i la Dània, estudiants de medicina, que ajuden els ferits de la manifestació; ell és fill d?un simple xofer, ella és la filla del general Alwani, el cap de seguretat de l?Estat, que té ulls a tot arreu, especialment damunt d?ells dos. També hi ha l?Aixraf, un actor relegat a papers secundaris l?amargor del qual només es dissipa pels moments de passió amb la seva minyona Ikram i que acaba sentint-se endut pel fervor revolucionari. Cada persona encarna una faceta d?aquesta revolució que canvia el rumb del destí tant propi com del país. Esperança, desig, hipocresia, repressió, Al Aswani encaixa aquí les peces de la història egípcia recent i descriu l?ànima d?una revolució que també és la seva. Però, com Saturn, la revolta devora els seus fills, especialment en una república que només ho aparenta. Fins avui dia, la publicació de la novel·la està prohibida a Egipte.
Alaa Al Aswani (el Caire, 1957) és un dels intel·lectuals més destacats d?Egipte, activament compromès amb la lluita a favor de la democràcia. Dentista de formació, les seves obres han estat traduïdes a més de trenta llengües. Ha estat guardonat amb nombrosos premis, entre els quals destaca el premi Bashrahil de novel·la àrab, i està considerat pel diari The Times com un dels cinquanta millors escriptors traduïts en llengua anglesa en els darrers cinquanta anys. A Edicions de 1984 hem publicat les seves novel·les L?edifici Iaqubian, Chicago i L?Automòbil Club d?Egipte; el recull de contes Hauria volgut ser egipci, i el recull d?articles periodístics Egipte: les claus d?una revolució inevitable.